dijous, 9 d’abril del 2009

LLIGADAS

El "tercer home" va ser el Jordi Lligadas, un virtuós de la veu, de la guitarra i els arranjaments. Li van explicar a l'Astrolabi que a casa meva s'estava gestant algun projecte i va trucar per ficar-hi el nas. Tot just havia començat un any sabàtic per provar de viure de la música, amb la seva carrera de cantautor o bé col·laborant amb altres bandes.

Quan va veure el nostre nivell (la Noe desafinava i jo no encertava mai l'acord) ens va mirar escandalitzat. Després va dir molt sincer: "He vingut perquè m'han dit que ets escriptor i potser aprengui alguna cosa." Poc després va marxar de vacances amb poques ganes de tornar a reunir-se amb nosaltres. La Noe i jo ens ho vam prendre com un repte personal i vam assajar cada dia per aixecar el nivell. En part ho vam aconseguir i el Lligadas ens va felicitar.

Aquest home de cabells rossos recollits en una cua de cavall (ja se l'ha tallada) va posar ordre i seny al trio primigeni, que debutaria l'agost de 2007. Sempre amb la solució musical a punt, si cal l'emprèn a puntades amb un amplificador. Sovint les diu de l'alçada d'un campanar.

Recordo un comentari seu en un restaurant de Mataró, després d'haver actuat a la casa de la Care Santos. La Noe es queixava que no tenia ni cinc i no sabia d'on treure diners per tirar endavant. Algú li va dir: "Per què no filmes una peli porno casolana amb un paio i la pengeu a una web de pagament? Hi ha gent que es guanya la vida així" Ella va contestar: "Però què dius! Ja no tinc la silueta per sortir en una peli porno." En sentir això, el Lligadas va aixecar el cap del plat i va dir en castellà: "¿Silueta? ¿Qué tiene que ver la silueta con el porno? ¡Si de lo que se trata es de tragar por todos laos!"

Aquest és el cap d'operacions d'Hotel Guru, i productor musical de l'únic disc de la banda.

(CONTINUARÀ DIMARTS 14)

___

Resposta als posts:

L'amor, com la felicitat, sempre és molt més a prop del que pensem. Els busquem lluny perquè som miops emocionalment. Et desitjo una primavera plena de cançons i aventures, Rosa!

2 comentaris:

  1. I què he de dir jo de tot això? Va, ho deixaré en què és un privilegi haver-te trobat en la senda musical. En el fons, som tots uns personatges i, tal i com en "Tant de bo fossis aquí" ens has convidat a viure un somni, o una realitat novel·lesca. Grans retrats dels companys de grup!
    Besets ;)

    ResponElimina
  2. A mi m'agraden les persones així, que ho diuen tot com ho senten.

    Dissabte em vaig acabar el llibre, una història esperançadora i necessària per tots els que hem perdut la fe. Em va sorprendre i alegrar trobar el Jardí Secret.

    Salutacions.

    ResponElimina