dimarts, 14 d’abril de 2009

EL PRIMER CONCERT DE HOTEL GURU

Article publicat al diari AVUI el 7 d'agost de 2007 (en aquells temps la Noe es feia dir Zoe), pocs dies després del debut...
___

"En un viatge recent a París em van convidar a sopar a casa d’en Jim Haynes, un nord-americà entrat en la setentena que ostenta el rècord mundial de presentar persones. Es diu que va ser ell qui va presentar la Yoko Ono a en John Lennon.
Des que es va instal·lar a l’antic estudi de Matisse, cada diumenge organitza un sopar per a 100 persones amb l’únic propòsit de fer que la gent es conegui, apart dels 20 € que deixa cada convidat com a contribució.
Només entrar, el veig davant d’un cartell que ―traduït― diu: «EL PLA DE JIM: QUEDAR-SE A CASA I QUE ET PAGUIN». Pas mal. Com a nouvingut, em fa emplenar un full amb el meu nom, adreça completa de Barcelona i telèfon. En retornar-li, un noi m’adverteix: «Ja l’has pifiada. Ara inclourà les teves dades en una de les guies alternatives que edita. Jo vaig picar i un any després sortia a la Guia de persones amables de París. De sobte, se’m presentava a casa gent que no coneixia de res.»
Després d’aquesta inquietant notícia, de tornada a Barcelona m’assabento que l’Albert Jumilla, un jove agitador cultural de Gràcia, ha muntat al saló de casa seva un cicle de concerts alternatius. Sense ell saber-ho, s’ha apuntat a una moda ―ho publicava l’EP3 la setmana passada― d’Holanda que es diu Live in the Living («en directe al saló»). Fins i tot artistes coneguts han començat a tocar a cases on els lloguen pel mòdic preu de 300 €.
M’ofereix el seu pis per debutar amb la meva banda Hotel Guru. Acceptem el repte i ens trobem en un saló de 20 metres quadrats on s’apinyen 74 persones que ja s’ofeguen de calor quan en Jordi, el guitarra, toca els primers acords. El moment estel·lar de la nit arriba quan la pintora Franzi Rosés salta a l’escenari per posar a la vocalista una faldilla gegant confeccionada amb paper de diari. La Zoe canta els darrers temes com una princesa suburbana.
Acabat el show, tornem a la realitat d’un saló normal i corrent que aquest mecenes comparteix amb un auxiliar de vol. M’informa que properament actuaran els noruegs Harakiri Band, que fan versions salvatges d’Edith Pïaf, entre d’altres.
Ara que la normativa municipal ha ofegat la música en directe a bars i locals de Barcelona, amb uns quants living rooms com el del Jumilla ―i la paciència dels veïns― aquesta ciutat pot ser l’hòstia."
(CONTINUARÀ DIUMENGE 19)
___
Resposta als posts:
Irene, el teu perfil sortirà aviat en aquest blog. Sense tu mai no hauríem viscut aquest somni!!!
Sílvia, gràcies per estar al peu del canó. I em fa molta il·lusió que hagis llegit TANT DE BO FOSSIS AQUÍ. Segur que el jardí secret tu l'havies trobat a la teva llibreria, el que passa és que t'havies oblidat d'on és la porta d'entrada ;-)

1 comentari:

  1. El que em resulta curiós és que els veïns es queixen dels bars però no de les 'salonades'. I d'aquestes en coneixem unes quantes,no? Crec que es tracta d'una qüestió d'enveja: tenir el concert a l'altre costat de la paret suposa les mínimes distorsions; la sonoritat des del bar és segurament infernal. El pla, doncs, és donar suport al Live in the Living. Els d'Hotel Guru, estem disponibles! I Jumilla, on ets? xxx

    ResponElimina